DMARC

Com funciona el DMARC?

Quan el remitent envia un correu, el primer que fa el servidor és comprovar quer s’ha implementat el registre DMARC per al domini. En cas afirmatiu, es realitza l’autenticació i, si la passa, el correu continua el seu camí. Si no passa l’autenticació, es tractarà com un possible cas de correu no desitjat i es pot rebutja o posar en quarantena, segons les indicacions del registre.

A més, els ISP dels destinataris poden enviar informes per tal que el remitent sàpiga quines direccions han estat intentant utilitzar de manera fraudulenta el seu domini. Aquesta informació serveix, també, com a prevenció per a futurs enviaments.

Com configurar el DMARC

El DMARC és una línia de codi de text que es configura a les DNS del domini que es vol protegir. Aquest registre indica què fer quan els protocols SPF i DKIM fallen. Com a mínim un d’ells ha d’estar actiu per tal que funcioni.

Els paràmetres de registre indiquen la versió del protocol (v), quina és l’acció per als missatges sospitosos (p), on enviar els informes d’errors (ruf) i la correspondència amb el DKIM i l’SPF (adkim i aspf, respectivament).

Un exemple de registre DMARC podria ser el següent: v=DMARC1;p=quarantine;ruf=mailto:postmaster@elteudomini.com

Aquí, s’indica que els missatges sospitosos seran enviats en quarantena (“reject” seria per rebutjar-los i “none” per no dur a terme cap acció) i els informes a postmaster@.

Un altre exemple que inclouria la correspondència amb altres autentificacions, afegiria els paràmetres adkim=r;aspf=s al registre. En aquest cas, s’indicaria que la configuració és “relaxed” per al DKIM i “strict” per al SPF, és a dir, que s’acceptarien subdominis en el primer cas i en el segon que la capçalera del correu ha de coincidir exactament amb el domini.

Per què és important el DMARC?

Amb el DMARC, el propietari d’un domini s’assegura quer només ell pot enviar correus electrònics amb aquell remitent. És la millor manera de protegir-se d’usos indeguts de la seva marca, com l’spoofing, i contribueix a que els usuaris puguin confiar en la veracitat del missatge.